Tomàs Moreno

Tomàs Moreno

dijous, 26 de gener de 2017

TALLER DE POESIA- IES ORRIOLS

                                                         PARTICIPANTS EN EL TALLER


TALLER DE POESIA EN CASTELLÀ


Durant el mes de gener s'ha celebrat un TALLER DE POESIA en castellà a l'IES ORRIOLS. Aquesta activitat neix al voltant de la Universitat de València i els seus tallers d'escriptura creativa. El grup CREADORS es reuneix una vegada al més per a fer lectura dels textos escrits pels integrants i davant de la necessitat d’aprofundir en la creació poètica es va plantejar a Tomàs Moreno la seua organització. El professor va entrar en contacte amb la direcció de l'IES Orriols per si estaven interessats en que s’organitzara al centre i amb totes les facilitats per part de tot l'equip directiu del centre s'ha pogut dur a terme el projecte amb la participació d'alumnes de segon de batxillerat.

Una vegada acabada la part presencial continuarà una fase virtual a través d'aquest bloc, on publicarem els millors poemes i els seus comentaris.

                                           

 



EL PENAL EN EL DIARI EL MUNDO

Publicació del meu relat EL PENAL en el diari EL MUNDO


EL PENAL- PUNJA ACÍ

dimarts, 20 de desembre de 2016

DE LA MÀ D'UN ESCRIPTOR- EL CLAUER MISTERIÓS

TOMÀS MORENO PARTICIPA EN EL PROJECTE "DE LA MÀ D'UN ESCRIPTOR"

Les bones idees sempre són filles de la necessitat i de les circumstàncies. Un equilibri que ha fet possible aquest projecte tan interessant. D'ara en davant i, amb una periodicitat setmanal, gaudirem d'una barreja tan irreverent com divertida: una narració d'un dels meus alumnes serà continuada per un escriptor i després llegida amb efectes de so a Burjassot Ràdio. La part escrita pels alumnes sempre anirà en blau i la part dels escriptors, en roig. D'aquesta manera, s'hi podrà copsar l'esforç fet per ambdues parts amb un respecte d'allò més escrupolós. No ho he fet abans i no sé ben bé fins a quin punt pot esperonar tots els implicats. De moment, els meus alumnes ja s'han posat les piles i on fa quatre dies hi havia un desert de desolació, sembla albirar-se la il·lusió i l'interès, però, sobretot, la sensació que «tot està per fer i tot és possible».
Antoni Rovira
Professor de valencià

PUNJA ACÍ- TROVARÀS UN VIDEO 

dissabte, 11 de juny de 2016

TOMÀS MORENO OBTÉ EL PREMI DE POESIA "LA NAU GRAN" UNIVERSITAT DE VALÈNCIA



                                                          TROFEU I DIPLOMA

En un acte celebrat a València s'han atorgat els VIII Premis de l'Associació d'Amics de la Nau Gran de la Universitat de València. Tomàs Moreno ha obtés el primer premi de Poesia.


També ha obtés l'accèssit en Narrativa amb el relat "Històries de Springfield"

divendres, 6 de maig de 2016

LA CARTA

 

La darrera vegada que vaig pensar en allò va ser ara fa un any. Per una raó inexplicable un assumpte que em va obsessionar d'una manera quasi malaltissa ha estat fora dels meus pensaments durant un any. Recorde ara la data exacta, doncs va ser un dia molt important per a mi. Quaranta anys lluitant per lliurar-me d'eixe pensament, d'eixa obsessió. Ho havia oblidat durant un any i no era conscient. Ara em ve a la ment amb la seua sagnat cruditat.
No vaig a caure en la temptació de contar-vos tota la història, sé que no us interessa. Encara que si esteu llegint aquestes paraules és que ja he mort i potser la morbositat us incline per la curiositat.
Aquestes són les darreres paraules d'un home turmentat i vaig a elegir la manera d'escriure-les. Vaig a parlar-vos d'aquest meravellós any d'amnèsia selectiva. He viscut amb la tranquil·litat dels innocents la meua vida mediocre, gris i anodina sense estar pagant a cada minut per allò que havia fet, i que no recordava. Ara sóc conscient d'allò que he perdut, ara i no abans enyore la ment clara i neta, els records d'infantesa, eixe salt d'un minut en la memòria. Un minut fatídic que s'havia esvaït i que ara torna.

Són aquestes les meues darreres paraules, no busqueu culpables, només hi ha un i és qui escriu aquesta carta.

dissabte, 19 de desembre de 2015

RESSENYA DEL LLIBRE "ENFRONTAMENTS"


   


ENFRONTAMENTS

(LLIBRE D'AFIRMACIONS I PREGUNTES)

Editorial DENES- Paiporta



Nicolau Colomar i Lloret



 

Quan arribà a les meues mans el llibre de Nicolau em va sorprendre un poc. No és habitual trobar-se amb aquest tipus de literatura i quan em va demanar que fera un comentari sobre l'obra, encara em va sorprendre més. A primera vista no sembla fàcil fer una ressenya d'un llibre de preguntes i respostes. Però si fem una ullada a la nostra literatura ens trobarem amb grans autors que han dedicat un bon espai de la seua producció literària a escriure de forma sentenciosa en un gènere que podríem nomenar aforístic. El mateix Fuster deia que escrivia consells, proverbis, insolències, màximes, sentències, apotegmes o moralitats, pensaments, mots; però els va aplicar a tots el nom genèric d'aforisme. Max Aub escrigué en un dels seus epitafis «No pudo más», també ell els escrivia i ens dia que un llibre d'aforismes no es pot llegir tot d'una; efectivament deia que s'ha de contemplar con un museu, llegir cada frase igual que un quadre, «cal llegir-les detingudament recuperant el plaer per la lentitud». Ve d'antic la tradició d'aquesta literatura conceptista, ja Hipòcrates escrivia aforismes i a l'edat mitjana van ser traduïts al català, famosa és la seua sentència «A malalties extremes, remeis heroics excel·lents i ben administrats». Acabaré aquest breu repàs, sense la pretensió de ser exhaustiu només pretenc ser exemplificador, parlant de Franz Kafka qui va escriure de forma magnífica un bon grapat d'aforismes i ell, com Nicolau també es feia preguntes. «Per què ens lamentem pel pecat original? No per la seua causa vam ser expulsats del paradís, sinó per l'arbre de la vida, perquè no menjàrem d'ell», i com veiem també en dóna respostes.

En Enfrontaments fem una espècie de viatge interior, una mena d'introspecció que com un catàleg se'ns presenta perquè mirem, observem, triem. Però se'ns demana més encara, la seua lectura vol compromís, que formem part de la seua particular revolució. Nicolau es qüestiona tot, la democràcia, la família, la pròpia literatura, el sistema en definitiva. Planteja escriure com una necessitat fisiològica per a sentir-se dignificat, però va més enllà, per a ell la literatura és un arma de destrucció massiva, és una eina de lluita, de denúncia. Diu en lletres majúscules «SER DIFERENT NO ÉS SER INFERIOR», fa un al·legat a la lluita la discriminació contra l'explotació, contra la misèria filistea. Transmet el llibre un pessimisme latent a vegades explícit i contradictori que parla d'un món que ho te tot i que oblida a aquelles persones que no tenen res, aquells a qui «la vida els va bé» i «la vida no els va bé». Critica la democràcia burgesa i consentida de borregos i ciutadans passius, en definitiva constituïda per ciutadans «mitjanets» als que els agrada una vida sense preocupacions i que esdevenen una espècie de perill públic exercint la dictadura de la majoria, de les «bones persones». És tan escèptic respecte a la societat que arriba a dir «Veí: l'enemic més proper...», «abans de preocupar-te per algú, assegura't que no et cagarà la cara». Una societat alienada a la cerca de persones amb una educació uniformitzant d'individus no preparats per a «afrontar el trencament».  Reivindica un individualisme militant en el qual la victòria en solitari és una veritat moral superior. És a vegades tan pessimista respecte a la societat que parla del fracàs conscient de la humanitat que «s'oblida de la intel·ligència per a deixar de patir». Un món que ens posa cada dia a la nostra porta les misèries, les guerres des de la comoditat del nostre sofà, però ens fa sentir-nos incomodes quasi convidant-nos a alçar-nos preguntant-nos «què ens queda als pacifistes?».

Està escrit en un llenguatge senzill i directe que no eludeix vocables a vegades durs amb la intenció de provocar una resposta del lector. Les paraules, les estructures sintàctiques, les idees i les preguntes es repeteixen fins a la sacietat, a vegades creant una sensació multiplicadora que explosiona amb un gir inesperat que fa que el missatge es magnifique. Nicolau en aquest llibre ens intenta posar en situació desafiant-nos a prendre partit.

                                                                     TOMÀS MORENO

                                                               Llicenciat en Filologia




dilluns, 18 de maig de 2015

TROBADA AMB ELS ALUMNES DE L'IES ORRIOLS

Els alumnes de PQPI de l'IES Orriols, que han llegit el llibre UN JOC DE PARAULES, es trobaren amb Tomàs Moreno per parlar de la seua obra i les seues motivacions per a l'escriptura.
El tenien molt bé traballat i vàren fer una molt bona entrevista.


TALLER DE POESIA- IES ORRIOLS

                                                         PARTICIPANTS EN EL TALLER TALLER DE POESIA EN CASTELLÀ Durant el mes de ...